Introducció
Dissenyarem una estructura organitzacional de tipus burocràtic. Com a exemple tindrem la Generalitat de Catalunya. Detallarem el funcionament general de l'estructura amb els 6 elements clau que defineixen l'estructura.
Aprofitem per donar un parell de definicions:
Desenvolupament
A la Generalitat hi ha un nivell molt alt d'especialització , perquè engloba moltes àrees de treball (un organisme públic d'aquest tipus té àmbits d'actuació molt extensos) que cal administrar eficientment.
Figura 1. Fordisme: produccio en cadena de cotxes Ford
www.youtube.com/watch?v=6L718K6xr1E
L'alta especialització citada provoca un alt grau de departamentalització, en aquest cas funcional, degut a que es necessita agrupar els llocs de treball per coordinar tasques comunes. Un possible inconvenient és la falta de comunicació interdepartamental.
Figura 2. Departamentalizació Funcional
Arribat a aquest punt es podria formular la següent pregunta:
-¿Quants individus pot gestionar un administrador amb eficàcia i eficiencia?
La resposta es que a la Generalitat de Catalunya es pot observar una cadaena de manament amb molts trams de control però curts, en que el nombre de subordinats que es poden administrar eficaç i eficientment siguin pocs. Degut a això també hi ha una despesa econòmica extra i poca agilitat en la presa de decisions. La formalització també hi juga un paper important, ja que hi ha descripcions explicites de les funcions a desenvolupar en el lloc de treball, així de com moltes regles interiors.
En quant al centralisme cal dir que la majoria de decisions es prenen per poques persones. Hi ha el risc de no ser informat adequadament per les persones mes preparades (algun dels punts intermitjos de control ha fallat), i que no hi hagi resposta-solució als problemes generats. Caldria remarcar l'efecte "coll d'ampolla". A la Generalitat el centralisme és evident, la majoria de decisions es prenen per poques persones (equip de govern i conselleries) que a més estan situades a Barcelona la majoria.
Conclusions
Les raons de major importància d'haver escollit una organització burocràtica son l'alta eficiència i estabilitat laboral, tot i que som conscients de que aquest sistema tan rígid en quant a normes i drets no dona peu a la màxima eficiència en quant als processos productius, les preses de decisions, ni en quant a tenir el personal més eficient (tòpic del funcionari públic àmpliament conegut). També veiem que com a enginyers no tindrem gaire possibilitats d'innovar, els tràmits per a l'aprovació són llargíssims, però degut al moment de crisis la Generalitat ofereix una estabilitat i seguretat important.
Per acabar es podria plantejar el següent dilema:
- ¿És la Generlitat, com a organisme públic-burocràtic, una empresa competitiva? -
Nosaltres personalment pensem que si la competitivitat és la capacitat de competir amb altres empreses la Generalitat ho és, ja que no te cap mena de competencia. D'altra banda si la competitivitat és la capacitat d'actuar de manera eficaç i eficient clarament veiem que no és així, ja que la rigidesa del seu funcionament no li ho permet.
En tot cas deixem per a futurs estudiants-pensadors la tasca d'esbrinar-ho.
Aprofitem per donar un parell de definicions:
- Estructura organitzacional. Manera en que les tasques dels llocs de treball es divideixen, s'agrupen i es coordinen formalment.
- Elements clau del disseny. Especialització del treball (fins a quin punt estan subdividides les tasques als llocs de treball); Departamentalització; Cadena de Manament; Trams de Control (quants individus pot dirigir un administrador amb eficiencia i eficàcia); Formalització (regles i reglaments interns) i Centralització (autoritat per la presa de decisions).
Desenvolupament
A la Generalitat hi ha un nivell molt alt d'especialització , perquè engloba moltes àrees de treball (un organisme públic d'aquest tipus té àmbits d'actuació molt extensos) que cal administrar eficientment.
L'essencia de l'especialització és que el treball es divideix en un cert nombre de pasos, i que cada individu en realitza un. Això pot produir certs problemes com fatiga, aborriment, baixa productivitat, etc, degut a produir repetitivament una sèrie de tasques. En aquest sentit els avantatges econòmics assolits son contrarrestats.
Figura 1. Fordisme: produccio en cadena de cotxes Ford
www.youtube.com/watch?v=6L718K6xr1E
Enllaç 1. Video ilustratiu del Fordisme, de la pel·lícula "Tiempos Modernos", Charles Chaplin.
L'alta especialització citada provoca un alt grau de departamentalització, en aquest cas funcional, degut a que es necessita agrupar els llocs de treball per coordinar tasques comunes. Un possible inconvenient és la falta de comunicació interdepartamental.
Figura 2. Departamentalizació FuncionalArribat a aquest punt es podria formular la següent pregunta:
-¿Quants individus pot gestionar un administrador amb eficàcia i eficiencia?
La resposta es que a la Generalitat de Catalunya es pot observar una cadaena de manament amb molts trams de control però curts, en que el nombre de subordinats que es poden administrar eficaç i eficientment siguin pocs. Degut a això també hi ha una despesa econòmica extra i poca agilitat en la presa de decisions. La formalització també hi juga un paper important, ja que hi ha descripcions explicites de les funcions a desenvolupar en el lloc de treball, així de com moltes regles interiors.
En quant al centralisme cal dir que la majoria de decisions es prenen per poques persones. Hi ha el risc de no ser informat adequadament per les persones mes preparades (algun dels punts intermitjos de control ha fallat), i que no hi hagi resposta-solució als problemes generats. Caldria remarcar l'efecte "coll d'ampolla". A la Generalitat el centralisme és evident, la majoria de decisions es prenen per poques persones (equip de govern i conselleries) que a més estan situades a Barcelona la majoria.
Conclusions
Les raons de major importància d'haver escollit una organització burocràtica son l'alta eficiència i estabilitat laboral, tot i que som conscients de que aquest sistema tan rígid en quant a normes i drets no dona peu a la màxima eficiència en quant als processos productius, les preses de decisions, ni en quant a tenir el personal més eficient (tòpic del funcionari públic àmpliament conegut). També veiem que com a enginyers no tindrem gaire possibilitats d'innovar, els tràmits per a l'aprovació són llargíssims, però degut al moment de crisis la Generalitat ofereix una estabilitat i seguretat important.
Per acabar es podria plantejar el següent dilema:
- ¿És la Generlitat, com a organisme públic-burocràtic, una empresa competitiva? -
Nosaltres personalment pensem que si la competitivitat és la capacitat de competir amb altres empreses la Generalitat ho és, ja que no te cap mena de competencia. D'altra banda si la competitivitat és la capacitat d'actuar de manera eficaç i eficient clarament veiem que no és així, ja que la rigidesa del seu funcionament no li ho permet.
En tot cas deixem per a futurs estudiants-pensadors la tasca d'esbrinar-ho.
