Pràctica 2: Cultura organitzacional

A la pràctica 1 vàrem analitzar un sistema d’una organització de tipus burocràtic, el de la Generalitat, per lo que hem decidit en aquesta segona pràctica continuar estudiant aquesta organització. A continuació analitzarem la Generalitat segons les característiques de la cultura de l’organització.
La primera característica es basa en la innovació i el riscos, podem observar que no es prima la innovació i fins i tot s’arriba a penalitzar un error provocat a l’hora d’assumir riscos, ja que un dels valors més importants en aquesta organització és l’eficàcia.
El següent punt dins de la cultura de l’organització, és el grau de detallisme dins de l’empresa. Després d’analitzar-ho no creiem que aquest grau sigui evident a la Generalitat, no està clar fins on s’espera que els treballadors demostrin precisió, anàlisis i atenció al client.
En relació a la orientació als resultats, una frase que podria reflectir la mentalitat de la empresa seria “la fi no justifica els mitjans” per tant, els processos han de ser acceptats moralment per la societat, ja que en aquest cas la organització escollida és d’àmbit públic.
El quart punt es basa en la orientació cap a les persones, on es pot deduir que el grau és molt baix ja que no es té en compte com podria afectar al treballador una decisió pròpia de l’administració.
L’orientació cap al equip d’una organització de tipus burocràtic es pot considerar que no assoleix els valors desitjats, ja que podem observar que el seu treball te un caràcter individualista.
D’altre banda es pot veure que el grau d’energia és mínim,no s’exigeix un grau d’eficiència elevat per tant no hi haurà un nivell òptim d’estrès.
L’últim punt dins de la cultura organitzacional és l’estabilitat. L’organització tendeix a romandre en el estatus quo, així doncs, es pot considerar que el grau d’estabilitat de la cultura de la organització es màxim.
Una vegada realitzat aquest estudi, creiem que es podrien canviar alguns dels punts que s’han mencionat anteriorment per tal de millorar la cultura organitzativa de la Generalitat.
En relació al primer punt pensem que a l’hora d’innovar, es podrien agilitzar els tràmits, primer de tot garantint òbviament la viabilitat dels projectes d’innovació per tal d’evitar penalitzacions innecessàries.
Un altre punt que considerem que seria millorable és el de l’eficiència, per mitjà d’un major treball en equip, creant així mes punts de vista i una millor coordinació i resolució dels problemes que hauria d’afrontar l’organització.
En l’apartat de l’ energia creiem que exigir un increment del seu nivell faria millorar notablement l’eficiència de l’organització evitant assolir graus màxims d’estres.

Per últim creiem que un punt destacable per tal de millorar l’empresa seria aportar-li un cert grau de mobilitat, acceptant petites innovacions i variacions proposades pels treballadors.

Enllaç 1: Vídeo que reflecteix els dos tipus de cultura mencionats anteriorment, una primera més dèbil i una segona més rígida.
http://www.youtube.com/watch?v=s9Efn-G0WdQ
Enllaç 2: Article on es pot observar alguns dels punts que hem proposat, per tal de millorar una organització burocràtica com la Generalitat. Alguns d’aquests ja s’estan introduint en la actualitat.
“ Justícia trenca el model jeràrquic de cultura organitzativa amb el programa ‘Compartim’ ”
http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/mn_empresarial.pdf

Finalment en quant a la cultura organitzativa, voldríem remarcar que les variacions introduïdes produirien un pas endavant cap a una cultura més dèbil, degut a que no hi ha un grau tan elevat de homogeneïtat de valors imperant dins l’organització. Tot i això es mantindria un fort grau de formalisme. Per finalitzar, voldríem recalcar que un valor destacable, que es mantindria dins de la organització, seria la responsabilitat social corporativa, així com la mediambiental.

Pràctica 1. Disseny d'una estructura organitzacional

Introducció

Dissenyarem una estructura organitzacional de tipus burocràtic. Com a exemple tindrem la Generalitat de Catalunya. Detallarem el funcionament general de l'estructura amb els 6 elements clau que defineixen l'estructura.

Aprofitem per donar un parell de definicions:

1. Estructura organitzacional. Manera en que les tasques dels llocs de treball es divideixen, s'agrupen i es coordinen formalment.
2. Elements clau del disseny. Especialització del treball (fins a quin punt estan subdividides les tasques als llocs de treball); Departamentalització; Cadena de Manament; Trams de Control (quants individus pot dirigir un administrador amb eficiencia i eficàcia); Formalització (regles i reglaments interns) i Centralització (autoritat per la presa de decisions).

Per acabar analitzarem la competitivitat de les empreses tipus burocràcia.


Desenvolupament

A la Generalitat hi ha un nivell molt alt d'especialització , perquè engloba moltes àrees de treball (un organisme públic d'aquest tipus té àmbits d'actuació molt extensos) que cal administrar eficientment.

L'essencia de l'especialització és que el treball es divideix en un cert nombre de pasos, i que cada individu en realitza un. Això pot produir certs problemes com fatiga, aborriment, baixa productivitat, etc, degut a produir repetitivament una sèrie de tasques. En aquest sentit els avantatges econòmics assolits son contrarrestats.

Figura 1. Fordisme: produccio en cadena de cotxes Ford


www.youtube.com/watch?v=6L718K6xr1E

Enllaç 1. Video ilustratiu del Fordisme, de la pel·lícula "Tiempos Modernos", Charles Chaplin.

L'alta especialització citada provoca un alt grau de departamentalització, en aquest cas funcional, degut a que es necessita agrupar els llocs de treball per coordinar tasques comunes. Un possible inconvenient és la falta de comunicació interdepartamental.

Figura 2. Departamentalizació Funcional

Arribat a aquest punt es podria formular la següent pregunta:
-¿Quants individus pot gestionar un administrador amb eficàcia i eficiencia?

La resposta es que a la Generalitat de Catalunya es pot observar una cadaena de manament amb molts trams de control però curts, en que el nombre de subordinats que es poden administrar eficaç i eficientment siguin pocs. Degut a això també hi ha una despesa econòmica extra i poca agilitat en la presa de decisions. La formalització també hi juga un paper important, ja que hi ha descripcions explicites de les funcions a desenvolupar en el lloc de treball, així de com moltes regles interiors.

En quant al centralisme cal dir que la majoria de decisions es prenen per poques persones. Hi ha el risc de no ser informat adequadament per les persones mes preparades (algun dels punts intermitjos de control ha fallat), i que no hi hagi resposta-solució als problemes generats. Caldria remarcar l'efecte "coll d'ampolla". A la Generalitat el centralisme és evident, la majoria de decisions es prenen per poques persones (equip de govern i conselleries) que a més estan situades a Barcelona la majoria.


Conclusions

Les raons de major importància d'haver escollit una organització burocràtica son l'alta eficiència i estabilitat laboral, tot i que som conscients de que aquest sistema tan rígid en quant a normes i drets no dona peu a la màxima eficiència en quant als processos productius, les preses de decisions, ni en quant a tenir el personal més eficient (tòpic del funcionari públic àmpliament conegut). També veiem que com a enginyers no tindrem gaire possibilitats d'innovar, els tràmits per a l'aprovació són llargíssims, però degut al moment de crisis la Generalitat ofereix una estabilitat i seguretat important.

Per acabar es podria plantejar el següent dilema:
- ¿És la Generlitat, com a organisme públic-burocràtic, una empresa competitiva? -

Nosaltres personalment pensem que si la competitivitat és la capacitat de competir amb altres empreses la Generalitat ho és, ja que no te cap mena de competencia. D'altra banda si la competitivitat és la capacitat d'actuar de manera eficaç i eficient clarament veiem que no és així, ja que la rigidesa del seu funcionament no li ho permet.

En tot cas deixem per a futurs estudiants-pensadors la tasca d'esbrinar-ho.

Finalitat

Aquest blog esdevindrà una eina útil per presentar i donar a conèixer les pràctiques i informes realitzats a l'assignatura de Economia de l'Empresa II, a la part de Teoria de la Organització.

Components del grup

Eloi Loriente Parellada

Guillermo Coroleu Martorell

Gerard Mozota Martinez